Entradas
Llevo una temporada leyendo el libro "Out of the Crisis" de W. Edwards Deming y continuamente encuentro una clara relación entre esta obra maestra de la Calidad y la realidad actual de nuestras empresas.Quiero hoy mencionar dos citas textuales:
“La supervivencia de los más adaptables. ¿Quién sobrevivirá? Las empresas que adopten la constancia de propósito por la calidad, productividad y servicio y avanzan con ello con inteligencia y perseverancia tienen una posibilidad de sobrevivir. Por supuesto deben ofrecer productos y servicios que tengan mercado. La ley de Charles Darwin sobre la supervivencia de los más adaptables aplica a las empresas igual que la selección natural. Es una ley cruel, sin piedad.
El problema se solucionará a si mismo. Los únicos supervivientes serán empresas con constancia de propósito por la calidad, productividad y servicio.”
____________________________________________________
"El beneficio a corto no es indicativo de la habilidad. Los beneficios a corto plazo no son un indicador del desempeño de un directivo. Cualquier puede pagar dividendos aplazando el mantenimiento, reduciendo la investigación o adquiriendo otra compañía.
Dividendos y beneficios, la barra de medir con la que son juzgados los altos directivos,...., no mejoran la posición competitiva de una empresa...la mejora de la calidad y la productividad si."
Jordi, els clàssics sempre són clàssics, com el seu nom indica. Però no sé fins a quin punt Deming és l'autor a llegir per orientar-nos cap als reptes que se'ns presenten per el segle XXI.. i arriba un moment que qualitat, productivitat i servei no es sap massa bé que volen dir, en el nostre context. I "lo" de la productivitat em comença a sonar molt, molt antic. Els països més productius són aquells on els treballadors estan més putejats. I no sé si és això el que volem!
ResponderEliminarJosep, després de 30 anys dedicat a qualitat i veure molts models i "propagandes" et recomano llegir "The new Economics" 1994 i "Out of the Crisis" 1982. M'estic sorprenent de com de malament em van explicar les idees de Deming.
ResponderEliminarEn Deming proposa un model que té per davant de tot: la qualitat, el client i el respecte per les persones.
Ell específicament, en un pàrraf que m'agrada a mi diu "els que busquen reduir costos empitjoren la qualitat,perden clients, emprenyen els empleats i baixen la competitivitat. En canvi els qui busquen la millora continuada, indirectament reduiran costos, satisfaran els seus clients, els empleats podran sentir satisfacció per la seva implicació en la millora i seran més competitius".
En contra del que podria semblar el pàrraf que esmentes, Deming considera un error posar quotes de productivitat, ja que en el "red beads experiment" va demostar que la productivitat s'aconseguirà per si sola quan el management fa millores en el que ell diu "el sistema, mentre que els empleats només els farà sentir malament". Totalment en contra de el que avui tothom considera positivamnet com a direcció per objectius.
Ja en el 1982 va identificar nítidament els defectes de l'economia d'avui i a on ens portaria (resultats a curt que empitjoran l'empresa).
El Malcolm Baldrige va néixer en un intent d'entendre el model Deming. El 6 sigma va ser reconegut per ell com una eina "útil", però no és més que un dels quatre punts bàsics del SoPK, "System of profound knowledge", tota una filosofia del management.
Participo tambés en el foro Deming i veuràs el grau d'importància que se li dóna fora.
Jordi, estic d'acord, i ja ho he dit abans, que els clàssics diuen sempre veritats de fons, i tots sabem que tot guru te els seus seguidors, i Deming n'es un, clarament. Quedi clar que quan vaig entrar al món de la qualitat, cap l'any 90, "Out of the crisis" va ser el meu llibre de capçalera", i que "The new economics" es va anticipar a Senge i tota la colla dels sistèmics. Però també es veritat que nous temps comporten nous reptes, i el que diu Deming, sent veritat, no és tota la veritat. I crec que el nostre principal repte, ara, és la sostenibilitat, en la seva triple vessant. I, en això, que és crític al segle XXI, Deming ilumina ben poc. I, si ho fa, ho fa de manera orientada al creixement, és a dir, orientada al vell paradigma, el del seu temps. I entenc que les coses, ara, no van per ací.
ResponderEliminar